... i es que al principi diuen que fou el verb, però sempre he cregut que abans del verb hi havia d´haver una mare que parís. Ja se sap que la bíblia va ser escrita per homes que volien que les seves mares fossin verges.
Així que el principi deuria ser ella,
Per sort nostra, els rebesavis del paleolític se la van deixar en un racó d’Àustria, a Willendorf, fa uns 22 o 24.000 anys enrere.
L’art és una expressió de la societat de cada època, dels seus desitjos, de les seves pors, avui serà una excusa per parlar sobre la bellesa. Per començar, cal explicar certa polèmica suscitada pel seu nom, Venus, i aquest conflicte ens portarà a preguntar-nos què és la bellesa femenina. Segons alguns historiadors de l’època, Venus és l’ideal de bellesa i òbviament no és una dona grassa, amb el pit caigut, un cul com un pandero i sense rostre.
El Paleolític, quan sembla que l’home es comença a preocupar per la religió i l’estètica, un període de caçadors i recol·lectors, la lògica em diu que deurien d’estar físicament ben preparats per patir unes condicions de vida dures. Si un individu depenia de la seva societat per a sobreviure, no és lògic pensar que la principal riquesa eren criatures que es fessin adultes i proporcionessin més recursos a la tribu? I per aconseguir aquest propòsit es necessiten dones sanes i saludables que puguin parir sense problemes. Així que ja tenim dues fonts de riquesa: els nens i les dones saludables. I això és el que
